|
La teva ombra (fragmento) –en catalán- "Tot i que el van indemnitzar amb una quantitat de diners que li han de permetre arribar còmodament fins a la jubilació, el pare es va enfonsar. Durant uns quants mesos va tenir cita amb el psiquiatre cada dilluns a la tarda. Li va acabar receptant unes pastilles que s’havia de prendre just abans de sopar i que li feien venir molta son. Va tornar a fumar, ho va deixar, es va reenganxar al tabac i va deixar-ho una vegada més. Sovint li feien mal les cames; la mare i l’àvia deien que era una prova evident de mala circulació sanguínia, i no s’estaven d’aconsellar-li que anés al gimnàs, però en comptes d’això ell es va apuntar a un curs de cultiu i modelatge de bonsais. De cop, l’únic que aconseguia il·lusionar-lo era mantenir amb vida l’olivera minúscula que li havia regalat el meu tiet pel seu últim aniversari. Gràcies a aquesta nova afició, el metge li va reduir la dosi de fàrmacs. El dia que vam passar per davant del laboratori, el pare va estar a punt de clavar un cop de volant i aturar el cotxe a la porta on havia esperat milers de vegades amb paciència de cocodril fins que el guàrdia l’hi obria. Buenos días. Al costat de l’edifici hi havia una fàbrica de galetes, i més enllà, el magatzem d’un supermercat i una gran nau dedicada a la venda de pells. Era un polígon industrial com qualsevol altre, però a ell se li havien humitejat els ulls, i estic segur que si hagués vingut sol se li hauria escapat alguna llàgrima. " epdlp.com |