|
El preu de ser catalans (fragmento) –en catalán- "Si la cultura espanyola és la que relliga el nen andalús i el nen català, també incorpora sota el mantell protector el nen colombià. ¿O quina cultura el rep, a aquest nen, quan surt al carrer en el seu barri perifèric? Si encara que per casualitat hagués anat a parar a un barri catalanoparlant tothom se li adreçaria en castellà! I a la mama i al papa colombians, també! Això greixa la convivència, però la convivència també sobreviuria a una estandardització del català, només que la població catalana ho intentés amb el somriure que la caracteritza. El que no és de rebut és parlar amb tots els migrants, siguin espanyols o siguin del món sencer en castellà i després queixar-se amargament que ens destaroten la llengua i a on anirem a parar. " epdlp.com |