Salvador Guinot Escenes castellonenques (fragmento) –en catalán- "Me sembla vore encara al sinyó Nasio de Pagès, el sombrero de borles tapant els pèls blancs, la camisa de llenç caser, més blanc que la neu; el jupetí de panna damunt de la samarra, la faixa de seda negra, els saragüells estrets, les calces blaves de cotó, i les espardenyes de cara ampla i poca veta, el gaiato en la mà, més acatxat pel pes dels anys (setanta-quatre) que pel càrrec de la berena, eixir pel portal del Toll i Caputxins a les sis i mija del matí i anar-se'n cap a Lledó, dia de la Madalena i bon dia de l'any mil hui-cents setanta-nou. — Patxol! Tamé hagueren pogut apanyar este camí un poc pa un dia com hui! Com se coneix que ara no té força el gremi, ni fan cas d'ell! Eixos pixavins de ca la vila només pensen en el Passeo de Ribalta, i els camins del terme que es perguen. Allí, vinga de gastar-se cents i mils de lliures en abrets i floreres que no valen un sou, i pa natros un peó els dol... Com si la llaurança, patxol! no pagare la contribució i els arbitres, i no fore la riquea del pobre i el sosteniment dels de brusa i dels de chaca... A este blat li falta aliment, i lo que és l'amo, encara que estem en Quaresma, no té traça de dijunar, pat­xol! que té unes mofles... Pos no sé què espera a posar-li vano... Si és que li he de dixar jo els diners, hi, hi, hi! en tan­tes pelucones que té i la terra cada dia més perduda... I és que Déu dóna faves a qui no té quixals... Hala ahí, vinguen tarongers! Consevol dia haurem d'anar per blat fora vila. I en una terra tan agraïda i de bon rec, patxol, que es poden sembrar i arreplegar collites per a omplir la casa gran. Bé menjarà la gent jornale­ra!... Com no menge taronges i bollo... Bollo? Si anem aixina, ni panís collirem. Tot tarongers, patxol! i la pobrea que rebenta de flato! Eu! Ja es menetge la campana de l'ermita. Els fills de l'ermità, a l'oir les descàrregues dels guardes rurals quan la processó eixia del poble, se ficaren, a mitant vestir encara, en l'església, i, agarrant la corda de la campana, avisaren a la partida el començament de la festa. " El Poder de la Palabra epdlp.com