Jaume Pérez Montaner Vent de tardor –en catalán- "Vénen de nit paraules agredides, de pluja i llum vestits homes i dones; s'agombolen amb por a la finestra, sotgen tímidament les meues passes. Amb cura els prenc en la tardor eixuta que traspuen subtils les meues mans. Un vent suau de sobte m'anuncia el fil ferit de les albes vençudes; cent ganivets finíssims m'acaronen com llepasses la pell i les artèries: l'arbre diürn deixa caure les fulles; potser l'hivern és ja sempre amb nosaltres. M'arriba imperceptible el so del temps. " El Poder de la Palabra epdlp.com