Les platges del clatell (fragmento) –en catalán- "Era hivern quan vaig veure Berta Epstein per primera vegada. Un moment que no puc oblidar i que em sé de memòria com aquells poemes que t’aprens per poder-los dir dins del cap. Ella era a prop d’uns urinaris a tocar de La Madeleine, i dissimulava venent capsetes de llumins als vianants que s’hi acostaven. Però era ella qui es venia per xavalla. Alguns d’aquells homenots se l’enduien als urinaris i la feien agenollar-se. Vaig veure com un home feia que hi entrés amb presses. En sortir, mentre el paio s’allunyava amb el pas lent dels satisfets, ella va escopir amb fàstic al sot d’un arbre. Llavors es va adonar que la mirava. Vam estar-nos així, sense dir res, una estona que em va semblar molt llarga. Llavors, una mena de cop d’aire que em venia de dintre i que mai he sabut explicar em va sacsejar per dins; bufava i m’ofegava. I vaig saber que m’havia enamorat d’aquella noieta que em va aguantar la mirada amb la misèria, la tristor i tota la vergonya del món dels seus ulls negres. " epdlp.com |