Adrià Targa Ícar (fragmento) –en catalán- "28 Sí, no hi ha res, no hi ha poema, cap, cap que et pugui salvar. I per això ara volaràs lluny de mi, noi que no sap però sap més que jo. Com m’aclapara haver-te escrit el que em passa pel cap i no pel cos: és una culpa rara que voldria expiar totes les nits que em queden de poemes mai escrits. 29 Aquest és el final que jo volia que la vida em deixés escriure: no podria haver-lo escrit cap altre dia. Oblida si t’he demanat perdó, si abans vivia per la poesia com un covard que deixa el seu sermó en un calaix d’eternitat fictícia sense esperar les mans d’una carícia. 30 Obre’l i treu-ne la seguretat del dia que no mor, i que tot passa. El teu paper i el meu s’han relligat en aquest llibre fet de paperassa que al llom duu escrit el nom de Veritat: jo no demano més. Ara sí: passa pàgina amb mi. Totes les coses són darrere aquesta pàgina, en el món. " El Poder de la Palabra epdlp.com