Agnès Marquès Ningú sap que soc aquí (fragmento) –en catalán- "Després de recollir les «tovalloles» i de dues hores de cotxe, arriba a l’hotel. Fa el check-in i, com feien cada any, va directe cap a la piscina. Encara no han arribat els altres. Ell és el primer i està impacient. Arribar primer als llocs sempre li ha semblat de pringat, al Diego. Haver d’esperar és cosa de pobre. Ell és dels que sempre es fan esperar. A ell li agraden les entrades triomfals. Li corre pel cos una excitació coneguda que el transporta a un altre planeta, una excitació d’aquelles que qui n’ha begut en tindrà set tota la vida. Fer saltar per l’aire l’absència de canvis del dia a dia, provocar moviment, que passin coses a la seva vida, que si confon un dia amb l’altre no sigui per la desesperació que tots els dies siguin iguals sinó perquè té llacunes a la memòria, voldrà dir que s’ho ha passat molt bé, pensa. Tres diez per davant de total anarquia d’horaris, d’amics, de riures, de música i «tovalloles». Penjar l’americana i la corbata, les sabates enllustrades cada dilluns, el com vostè vulgui, jefe, o allò de a quina hora arribaràs avui?, compra el pa i revisa el compte comú, aquest mes hem gastat massa. Punt i a part vital." El Poder de la Palabra epdlp.com