|
L'home que va viure dues vegades (fragmento) –en catalán- "Els núvols canviaven de forma a gran velocitat i dibuixaven estranyes figures en el cel mentre el vent ballava en cercles aixecant lleugerament la sorra al seu pas. Tot semblava tranquil i en ordre a la petita cala. La Maria avançava a batzegades per la platja, després de deixar el camí de terra i travessar un tram de roques, carregada amb les bosses, el matalàs mig desinflat i l’ombrel·la vermella. Malgrat els seus moviments aparentment maldestres, la seva figura no perdia l’aire lleuger dels més bells i acolorits lepidòpters. El vestit estampat voleiava sota el pes de la seva càrrega. Els cabells, del mateix color del coure, s’arremolinaven al voltant d’uns grans ulls de mel que verdejaven amb els reflexos de la tarda de primers de setembre. Feia passes curtes arrossegant les xancletes i mirant de no perdre l’equilibri, tot i la pressa per no quedar-se enrere. Els nens ja corrien esvalotats fins al trencant de les onades. Després d’unes últimes passes va deixar anar tota la càrrega damunt l’arena. El vent, que seguia jugant al voltant de la Maria, li va aixecar aquesta vegada de forma descarada el vestit. El va deixar volar i va mirar de recuperar la respiració, esbufegant per la caminada. Els cabells li tapaven la cara i buscaven l’escletxa que s’obria entre els llavis fins i eixuts. Va encarar la brisa arrauxada, se’ls va lligar amb una cua alta i tot seguit va cridar l’Àngel i l’Alba perquè agafessin les seves tovalloles, les despleguessin a terra i deixessin la seva roba endreçada. Tenien pressa per entrar a l’aigua, però els va obligar primer a menjar-se els entrepans de truita que havia preparat al migdia. S’havia llevat inquieta i amoïnada sense cap motiu i havia estat tot el dia dispersa passant d’una cosa a l’altra sense acabar res. Encara havien de dinar. L’Àngel va fer dues queixalades i el va tornar a deixar a la bossa. Feia massa hores que estava fet i el pa semblava de goma, li costava d’engolir i la truita ja era freda i eixuta com un drap brut. L’Alba ni tan sols el va tastar. Havien passat el dia esperant l’arribada del pare, però després d’un llarg retard s’havia cancel·lat el vol i no li havien donat una nova plaça fins al darrer avió de la nit." epdlp.com |