On he deixat les claus -en catalán- "Escales de cristall a l'andana solar On passen trens de llum cap a platges obertes Entre murs transparents i coralls sarmentosos I ocelles d'ull clarós en brogiment de brancs. ¿Ets tu, blanca en el blanc d'aquesta alba insular, - Líquid l'esguard, atenta a músiques innates - Que escriurs adéus humits a la forest dels vidres, Amb semença de nit per a un somni desclòs? Te'n vas enllà del goig, al ribatge encantat Amb gegants embriacs a l'espluga gatosa I falcons dissecats a les roques senyades, No puc heure't, dorment, orb de llum i de ment, Vestit com un infant, sense veu ni bagatge, Entre tràmecs guardat per hostalers biformes; Els passaports són vells i sangosos els cors. T'emportes puigs i rius, i els estanys estel.lars I fonts en bacs gelius en profundes valises; Un guaita tenebrós, des del serrat en flames, Em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans. Onegen foramurs banderes esquinçades." epdlp.com |