Sistemes, de Els miralls -en catalán- "La poesia és un sistema de miralls giratoris, lliscant amb harmonia, desplaçant llums i ombres a l'emprovador: per què el vidre esmerilat? Com parlant de conversa amb les tovalles i música suau jo et diria, estimada, que aquest reflex, o l'altre, és el poema, o n'és un dels aspectes: hi ha un poema possible sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg, i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordo els seus ulls blausS No ho sé n'he passat tantes, d'hores, als trens de nit, tot llegint novel.les policíaques (sols a la casa buida, obríem els armaris), i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament perquè era buit, o jo dormia, o era fosc (una mà cerca l'altra, un cos l'altre) i ara gira el cristall i amaga aquest aspecte: el real i el fictici, la convenció, és a dir, i les coses viscudes, l'experiència de la llum als boscos hivernals, la dificultat de posar coherència és un joc de miralls, els actes que es dissolen en la irrealitat, els àcids que envaeixen velles fotografies, el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges, el quitrà que empastifa les cares del nois amb canotier, tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, cromats vermells colgats a les cisternes, a càmara lenta els cossos (a l'espai, com al temps) sota les aigües. (Enfosquit com el fons d'un mirall esberlat, l'emprovador és l'eix d'aquest poema)." epdlp.com |