Márius Sampere La font del parc -en catalán- "He tornat a la font, aquest impuls dels grans!, segur que l'àvia –que m'hi portava amb una paperina d'anissos i un gotet– m'hi crida des d'un clavell de moro. Que estrany, el temps s'hi va aturar, per què?, veig els mateixos garrofers anuats, les flors simètriques, els bancs de pedra i porcellana, el vell que s'hi asseu, els quatre infants i la pilota fofa. Fins i tot aquells coloms, exactament aquells, no van volar d'aquí. M'acosto a la canella, cerco amb els llavis sortits, el raig de l'aigua (ara sé el perquè) tan freda com besar una morta. Penso, quin déu revela aquestes coses? " El Poder de la Palabra epdlp.com