|
Un día qualsevol, de La pell del violí -en catalán- "Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund, perquè la mort m'arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l'alè per afirmar una presència d'estricte vegetal. L'ossada que em sustenta s'endurirà fins a esdevenir roca i clamaré, amb els ulls esbatanats, contra els temps venidors i llur insaciable corruptela. Alliberat de tota turpitud, sense seguici d'ombra, no giraré mai més el cap per mirar enrera." epdlp.com |