|
Tempesta, del Llibre de les solituds -en catalán- "Puc sobreviure amb poca cosa, i ara, quan preveig que l’oratge portarà perfums tal volta torbadors, m’aclofo per oferir un xic més de resistència. Del desamor que em ronda, algú, llunyà com l’ull remot del temps, se n’aprofita per inventar-se un amor fet a mida. És bo complaure, i és cansat. Tants límits per transgredir agosten les paraules. Trec el cap al carrer i ningú m’hi espera. Ara passa més gent pel pont i em sembla que tots estan molt més atrafegats que anys endarrera. Fa molt temps que trona pel cantó de ponent, però el gran xàfec no arriba mai. Tancaré amb pany i clau el calaix dels projectes. Tant se val que em comparteixi amb mi mateix per si no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta." epdlp.com |