Antoni Puigverd La gàbia d'or (fragmento) - en catalán- "No sé si eren rates o fulles, potser ocells, el que he sentit, mentre passejava. Al bosc, fins els sorolls formen part del silenci. No pensaba en res ni he fet res durant una bona estona. Però ara torno a ser aquí, davant dels blocs dels àrabs, sense el taxista. Sense saber què busco, en aquest barri dels afores. Miro la façana escrostonada i després les modestes cases rústiques que l´envolten. Alço la mirada per damunt del bosc que he visitat. A l´altra banda, hi ha les urbanitzacions de luxe. No sé què he de fer. Si ara torno al Dia, el coordinador de cap de semana m´enviarà a fer un reportatge del campionat juvenil de futbol sala. Els partits comencen a mitja tarda. Torno a donar un parell de voltes completes al suburbi. Suo. De les minúscules finestres ajustades surten olors d´espècies i el fraseig obsessiu de la música àrab. Sobtadament sento els grinyols d´uns gossos que es barallen. Els veig a l´altra band del camp més brut, just el que hi ha davant dels blocs, l´únic racó que encara no he inspeccionat. Són quatre o cinc gossos de raça indefinida. Començo a travessar el camp. Les herbes groguegen. A cada pas trobo plàstics, pots, papers, matèria orgànica. El vent porta cap aquí la brutícia que s´apilona al voltant dels contenidors. " El Poder de la Palabra epdlp.com